8 de març. Dia Internacional de les Dones

La proclamació del 8 de març com a Dia Internacional de les Dones per les Nacions Unides va suposar la corroboració de la celebració al voltant d'aquesta data que els moviments de dones venien realitzant des de principi del segle XX. Aquesta proclamació va suposar i suposa un reconeixement a l'important paper, valorat desigualment, de les dones en la societat.

Al llarg de la història les dones hem creat espais de negociació relacionats directament amb espais de benestar per a la comunitat, millorant les condicions de vida i sent el suport de la vida.

Ja des de l'inici de la industrialització, les condicions de vida difícils van provocar un seguit de reaccions amb dos vessants confluents. D'una banda, com a treballadores assalariades, reivindicant millors condicions laborals. I de l'altra, com a responsables de la subsistència familiar, fossin o no assalariades, les dones s'organitzaven cada cop que les condicions socials, econòmiques o bèl·liques les posaven en perill.

Encara avui, malauradament, les dones som protagonistes en diferents realitats socials: els índexs de pobresa, l'atur, la discriminació per raó de sexe, el canvi en les necessitats de la cura i l'atenció familiar, la gestió dels temps de treball, l'increment de la violència vers les dones, desencerts constants de la representació femenina en el discurs publicitari, i tants d'altres fenòmens.

I aquest protagonisme ens proposa una cosa ben clara: dialogar amb una Catalunya que expressa els desajustos socials també en termes de discriminació de les dones.

El plantejament del Govern és, doncs, governar des del diàleg realista, i assumir el repte que vivim en una societat submergida de ple en un costós canvi estructural. Canvi que exigeix ser contemplat de manera precisa en la forma en què s'expressa i que exigeix, sobretot, donar nom a qui en paga el preu més alt.

A més d'incloure la perspectiva de gènere en les polítiques que duem a terme, el Departament de Benestar i Família, en el marc de l'eix per a l'abordatge integral de les violències contra les dones del Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007, té com a objectiu treballar per a l'eradicació de les violències contra les dones. Violències definides com un conjunt d'estratègies destinades a destruir un ordre simbòlic que les dones han anat construint amb les seves relacions i vincles. Un ordre simbòlic que constata la diferència sexual i s'interroga respecte la relació entre dones i homes.

Com a consellera de Benestar i Família, i responsable de les polítiques d'atenció a les dones en situació de violència masclista, el compromís és clar, no només pel pressupost que hi destinem, més d'11 milions d'euros, sinó per la creació de xarxes que permeten una atenció integral i transversal.

Amb la vocació d'eradicar les violències contra les dones hem creat una unitat de violència que dóna coherència al nostre projecte d'atenció a les dones i als seus infants en situació de violència. Projecte que es fonamenta a adequar el model d'intervenció social, legal i terapèutic al procés que viuen.

El nostre model es basteix amb la xarxa dels diferents recursos i amb protocols de coordinació imprescindibles. És per això que a més de les cases d'acollida i els pisos pont, hem volgut crear uns serveis públics especialitzats, CIE, dotats d'un equip multidisciplinar, que ofereixen informació, atenció i recuperació a totes les dones i els seus fills i filles en processos de violència, per tal de facilitar-ne la reparació i proporcionant atenció adequada i de qualitat.

L'actuació ha corroborat que cal una visió integral en la sensibilització per a un nou pacte social contra la violència masclista. Una visió integral que ha d'abastar la formació, la prevenció, la detecció precoç, una bona articulació dels circuits d'ajuda i la recuperació de les dones en situació de violència.

Com a consellera de Benestar i Família vull reiterar el compromís del Govern de la Generalitat per definir, amb el màxim rigor i tota l'exigència, les característiques d'una àmplia acció pedagògica destinada a deconstruir els elements estructurals de la cultura de la violència masclista. A col·locar en el seu lloc els nous referents educatius que hauran de fonamentar la nostra vida privada o col·lectiva, en la qual el respecte a la diferència sigui al centre de totes les relacions humanes, reconeixent el valor transformador del saber i de les aportacions que, des de tots els àmbits, les dones hem anat fent i seguim fent a la societat, i sense les quals la vida no seria sostenible.

L'experiència històrica de les dones sempre ha situat les necessitats vitals de manera interactiva i relacional en el conjunt de la societat, i això confereix una dimensió pública a les propostes transformadores de les dones, que cal que pugui esdevenir plenament reconeguda.

Així, com tots els altres reptes que ens imposen les evolucions constants dels nostres espais de convivència i les veus de les dones en primera persona, aniran prenent sentit a mesura que anem configurant un nou model capaç d'interpretar el món des d'unes coordenades que continguin l'experiència de les dones com a punt de referència.

Per tant, i en el marc del 8 de març, vull expressar el nostre compromís a curt, a mitjà i a llarg termini de contribuir a la progressiva disminució de la resistència, encara vigent, a acceptar la total incorporació de les dones en la gestió dels afers públics i de treballar per la consecució d'un nou contracte social on la vida quotidiana sigui un eix vertebrador de la política.

Somniem i esforcem-nos per fer els somnis realitats. Com diu Liz Russell, la conferenciant triada enguany per l'Institut Català de les Dones en els actes del Govern al voltant del 8 de març, "caldrà somniar amb els peus a terra."

Bon 8 de març!

Anna Simó i Castelló.
Consellera de Benestar i Família.