Àngel Gil: El Programa constitueix una resposta de la Generalitat de Catalunya per a la creació d'un sistema de protecció pública adreçat a les persones amb dependència.
Es tracta d'un programa instrumental, és a dir no gestiona recursos, sinó que la seva principal finalitat és dissenyar un model d'atenció. Aquests disseny té a veure amb els processos de valoració, accés als serveis, atenció de les persones depenents i les seves famílies i, evidentment, la coordinació territorial de tots els dispositius que hi participen.
Per altra banda, aquest disseny respon a la voluntat de realitzar una acció integrada que englobi els serveis de salut i els serveis socials, una professionalització de l'atenció, i un colideratge de les administracions implicades, és a dir, la Generalitat de Catalunya i el món local.
Un altre dels objectius és la preparació de la implementació de la futura agència catalana de la dependència.

Àngel Gil: Les institucions que participen són tres departaments de la Generalitat, concretament el de Benestar i Família, el de Salut, i el d'Economia i Finances, i el món local a través de la Federació de Municipis de Catalunya.

A nivell pràctic existeix un consell director, que té per funcions dissenyar, informar i proposar al Govern les polítiques de serveis socials i de salut en relació amb la protecció de les persones amb dependències i en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya; un consell assessor, que fa l'assessorament tècnic i proposa mesures per a l'elaboració del model del sistema d'atenció a les dependències i per a la creació d'un ens públic que el gestioni; i un consell de participació que és l'òrgan de participació dels diferents agents socials relacionats i implicats en l'atenció de la dependència.

En el nostre entorn, la consciència de la problemàtica de la dependència és relativament recent, de fet, té com a molt entre deu i dotze anys. Hem de pensar que la Constitució Espanyola no explicita els drets. Per altra banda, els canvis sociològics recents, com ara l'envelliment de la població, els canvis en les estructures familiars, l'increment de dones que s'incorporen en el mercat laboral ordinari, han precipitat la preocupació, especialment si tenim en compte que el 80% de les cures que reben les persones amb dependència prové de cuidadors informals, generalment de les dones.

A Catalunya s'estima que hi ha més de 300.000 persones en situació de dependència, de les qual aproximadament un 65% són persones grans. Del total unes 178.000 tenen una dependència severa, la qual cosa suposa, aproximadament, un 3% de la població general.

S'ha posat en marxa projectes demostratius en 14 territoris de Catalunya. L'objectiu bàsic d'aquests projectes és l'acció integrada en l'àmbit comunitari per atendre la persona amb dependència severa i greu que volen romandre en el seu propi entorn socioafectiu habitual i, al mateix temps, garantir el suport a les seves famílies.