|
|  |
|
Febrer de 2002
|
|
|
Es presenta una panoràmica dels serveis d´informació en serveis socials principalment a Catalunya en la societat de la informació, en el paradís d´Internet i en el marc de les polítiques culturals a Catalunya. Mostra una relació d´aquests serveis d´informació a manera de fitxes tècniques, una relació de recursos d´informació especialitzats per Internet i els procediments actuals de cooperació mitjançant els catàlegs en línia. Es comenta el rol del bibliotecari o futur cibertecari i es formulen unes propostes per tal de donar resposta als reptes que aquests serveis d´informació tenen plantejats.
|
|
|
| 1.
|
Introducció
|
En els inicis del mil.lenni és del tot necessari que els serveis d´informació -arxius, biblioteques i centres de documentació- assumeixin els reptes plantejats per la societat de la informació. Com l´heroi grec Ulisses han de fer el camí cap a la seva Ítaca particular, l´Internet, parada i fonda per assistir la fam i les demandes d´informació. Demandes que representen noves necessitats que han aparegut en la societat. Ateses i resoltes les necessitats més immediates, les noves necessitats són referides a les de comunicació i informació. Subministrar informació documental és una de les necessitats actualment expressades.
La revolució electrònica, per altra part, ha implicat gran capacitat d´emmagatzemar cada vegada més grans quantitats d´informació i amb gran varietat de mitjans. Els serveis d´informació han de facilitar informació documental en diferents formats i, en la majoria dels casos, amb uns recursos molt reduïts. El ciberespai d´Internet és alhora continent i contingut de la informació, però és convenient que els serveis d´informació tinguin polítiques de gestió coherents amb aquestes noves ofertes, que els bibliotecaris siguin gestors dinàmics de la informació que s´ofereix i que circula per la gran xarxa perquè són el pont entre la informació i els usuaris.
En els àmbits especialitzats, l´exigència per part dels investigadors i dels professionals es fa més palesa. Poder estar al dia amb la immensa quantitat d´informació que la societat produeix, la consulta en els centres d´informació especialitzats és del tot necessària i l´àmbit dels serveis socials no n´és una excepció.
L´objectiu d´aquest treball és donar a conèixer l´existència de serveis d´informació en l'àmbit social de Catalunya i algun molt significatiu de la resta de l´Estat espanyol. Els presentem agrupats en dos blocs. Un primer, format pels centres especialitzats en serveis socials i camps afins; i un segon grup format per serveis d´informació especialitzats en altres camps, però relacionats amb els serveis socials. No fem esment de publicacions ni d´editorials més o menys especialitzades, ni de llibreries; tampoc d´entitats públiques, privades o professionals que es dediquen a la producció documental en serveis socials. Només es comenten els serveis d´informació.
|
|
 |
| 2.
|
Polítiques culturals a Catalunya
|
Per tal d´assumir els reptes que presenta la societat de la informació, és necessària la planificació de tots els serveis d´acord amb les actuals demandes. Aquesta planificació passa per estructurar i unificar els sectors culturals, educatius i de lleure i en els àmbits tant públics com privats.
Algun dels exemples d´inici de planificació és el que ha dut a terme a Catalunya l´Administració pública. La creació l´any 1999 del Comissionat per a la Societat de la Informació i en el 2000 el Departament d´Universitats, Recerca i Societat de la Informació és una inicativa necessària i un punt de partida. L´Administració local també ha fet esforços; un exemple és el Pla integral cultural de Barcelona, de l´Ajuntament d´aquesta ciutat, que ha dissenyat un pla fonamental en dos eixos: la cultura i l´ensenyament.
Entre els objectius principals que s´ha de dur a terme cal esmentar la posada en marxa de mecanismes que signifiquin la involucració de persones i d´institucions per tal de crear una dinàmica que resulti imparable. Els grans pilars en els que s´ha de fonamentar aquesta dinàmica són: la infraestructura informàtica, la cultura, l´educació i el lleure; units per uns plans culturals i d´informació. Catalunya mostra una activitat pel que fa Internet que s´ha d´aprofitar. Cal dissenyar una gestió integral dels serveis culturals: arxius, biblioteques i museus en un pla cultural de Catalunya i la creació d´una xarxa d´informació que englobi la cultura, l'ensenyament i el lleure dins d´un pla d´informació de Catalunya.
|
|
|
| 3.
|
Biblioteques de serveis socials
|
Tres branques conformen els serveis d´informació: els arxius, les biblioteques i els centres de documentació. En el camp dels serveis socials, els primers com a pròpiament arxius especialitzats en el camp de l´assistència social no existeixen, els podem trobar formant part d´arxius històrics o de biblioteques amb fons històrics rellevants, com pot ser el cas de la Biblioteca de Catalunya, etc. Dels altres dos, les biblioteques són les més representatives, ja que són pocs els centres de documentació en els àmbits propers als serveis socials i que moltes de les biblioteques, en ser tan especialitzades, fan tasques de centres de documentació. Els pocs centres de documentació que esmentem pertanyen a àmbits relacionats amb els serveis socials.
Els orígens de les biblioteques de serveis socials a Catalunya estan lligats a la història de les institucions a les quals pertanyen; la majoria, a institucions públiques, universitàries, i algunes a institucions privades. La situació d´aquestes biblioteques és bastant homogènia.
La seva evolució ha estat significativa, però no igualitària. Alguns d´aquests serveis han evolucionat d´acord amb les exigències dels canvis produïts per les noves tecnologies; d´altres s´han estancat i algun fins i tot s´han suprimit.
En general, es pot dir que són biblioteques de petites dimensions, tant pel que fa l´espai, com les instal.lacions, la infraestructura i el nombre de fons documental. Els professionals que les gestionen són bibliotecaris i alguns d´ells mantenen relacions d´intercanvi de productes i d´usuaris i també tenen organitzat el préstec interbibliotecari. En general, segueixen els criteris normatius internacionals pel que fa al tractament tècnic de la informació. Hi ha força homogeneïtat en els serveis que ofereixen, però les diferències són més paleses en els fons documentals i en els productes que elaboren.
Algunes d´aquestes biblioteques han començat a informatitzar els fons amb programes informàtics estàndards i formen part del catàleg col.lectiu de biblioteques de Catalunya accessible per Internet; altres, han informatitzat el fons documental, però la consulta és in situ i sobre el propi catàleg. En general, com infraestructura tècnica, disposen d´un o dos ordinadors per tal de dur a terme la gestió i alguns punts d´informació per a consulta dels usuaris.
La majoria dels fons documentals són en suport paper i són poc nombrosos els altres suports.
Presentem una relació de biblioteques agrupades en dos àmbits. El primer comprèn les pròpiament especialitzades en serveis socials i en un segon bloc, els serveis d´informació especialitzats en àmbits relacionats amb els serveis socials. Aquests serveis d´informació són mencionats en els directoris especialitzats, amb els que també ens hem basat. Potser hi hauran institucions que tenen unitats d´informació i no són mencionades perquè no apareixen en els directoris.
La presentació de la informació és comuna a tots els centres mencionats, ja que hem seguit un esquema a manera de fitxa unificada. El contingut que s´hi detalla és el que han facilitat les pròpies institucions i si hi ha alguna mancança d´informació en algun dels apartats és perquè no s´ha explicitat i, per tant, es desconeix.
Grup 1. Biblioteques de serveis socials i camps afins
|
 |
Biblioteca EUTSB (Escola Universitària de Treball Social de Barcelona)
Generalitat de Catalunya. Departament d´Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Adscrita a la Universitat de Barcelona
Adreça : c. De Còrsega, 409. 08037 Barcelona.
Tel.: 93 457 23 45.
Fax: 93 458 78 54.
Correu electrònic: biblioteca@eutsb.org.
Bibliotecàries documentalistes: Sra. M. Carme Sans. Responsable, Sra. M. del Mar Flores, Srta. Sílvia Agenjo. Becària
Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 21 hores
Especialització: Serveis socials i treball social i les matèries relacionades
Tipologia documental:
-
llibres i monografies : 13.000 registres
-
publicacions periòdiques: 80 títols (buidatge de moltes)
-
literatura grisa: 100 registres
-
Cd-roms (només obres de referència)
Serveis:
-
d´Informació i de Consulta
-
de Préstec
-
Préstec interbibliotecari
Productes documentals: Bibliografies selectives de serveis socials
Actualment, està entrant el fons documental en el Catàleg col.lectiu de Biblioteques de Catalunya, disponible per Internet: www.cbuc.es/ccuc
Usuaris:
-
interns: Comunitat educativa de l´EUTSB
Accés: a tots els serveis
-
externs: Estudiants i professors universitaris; exalumnes;
professionals de l´àmbit social i personal de l´Administració
-
Accés: al Servei d´Informació i Consulta
L´any 1953, l´Escola comptava amb un petit fons documental en. La Biblioteca va iniciar el seu funcionament l´any 1975, però no va ser fins a l´any 1982 que va començar a organitzar tècnicament la seva col.lecció segons les normatives internacionals. Els fons documentals estan especialitzats en serveis socials i treball social i en les matèries que hi són relacionades com: sociologia, dret i legislació, psicologia, antropologia, educació, salut, etc.
Ofereix informació sobre associacions i institucions de l´àmbit de l´acció social.
L´any 1986 va publicar un document sobre organització de biblioteques de serveis socials [1]. Va organitzar un Grup de Biblioteques de ciències socials a Barcelona i amb la Biblioteca IMSERSO un altre grup paral.lel a Madrid. Va dur a terme amb aquesta Biblioteca dos Simposis, el primer a Barcelona i el segon a Madrid per tal d´unificar criteris en un àmbit encara per consolidar. Aquest segon simposi es va publicar[2]. L´any 1990 va publicar el document: Bibliografia del trabajo social[3] i va iniciar la Col.leccio de Bibliografies de serveis socials, en els inicis en col.laboració amb les Biblioteques ICESB i IMSERSO i després, en solitari; bibliografíes que són publicades en la Revista de servicios sociales y política social.
En el decurs del temps s´ha especialitzat en terminologia de serveis socials i treball social i ha publicat un treball[4].
L´any 1998 organitzà amb les Biblioteques EUTS de l´ICESB i de la Universitat Complutense de Madrid un grup de treball per dur a terme un directori de biblioteques d´escoles de treball social de l´Estat espanyol i organitzar la posterior cooperació entre elles.
Elabora memòries anuals
Biblioteca de l´Escola Universitària de Treball Social
Universitat Ramon Llull. Fundació Pere Tarrés
Adreça: c. D'Enric Granados, 2 08007 Barcelona
Tel.: 93 453 28 00
Fax: 93 454 96 55
Bibliotecaris documentalistes: Sr. Xavier Vilaró, Sra. Laura Golanó
Horari: de dilluns a divendres: de 9.30 a 20.30 h
Especialització: Ciències socials i treball social
Tipologia documental:
-
llibres i monografies: 45.000 registres
-
publicacions periòdiques: 500 títols
-
treballs i tesines: 260 registres
Serveis:
-
d´Informació i de Consulta
-
de Préstec i Préstec Interbibliotecari
Productes documentals: Butlletins de sumaris de publicacions periòdiques
Usuaris:
-
interns: Comunitat educativa de l´Escola i de la Fundació
-
Pere Tarrés. Accés gratüit a tots els serveis
-
externs: amb carnet de pagament
La Biblioteca va iniciar la seva gestió, com l´ICESB, l´any 1951, però, tot i tenir un fons documental, no va ser fins l´any 1975 quan va començar la seva organització.
Fons documental informatitzat privat i la consulta és in situ.
Biblioteca EUTS. Escola Universitària de Treball Social de Lleida
Universitat de Lleida. Escola de Treball Social
Adreça: c. Mestre Tonet, 10 Lleida
Tel.: 973 26 86 35
Fax: 973 26 48 9
1 Bibliotecària documentalista
Especialització: Serveis socials i treball social i les matèries que hi són relacionades
Tipologia documental:
-
llibres i monografies
-
publicacions periòdiques
Serveis:
-
d´Informació i Consulta
-
de Préstec
Productes documentals:
-
Catàlegs d´Autors i obres anònimes
-
Catàlegs de Matèries
-
Butlletins de Novetats
Usuaris:
-
interns: Comunitat educativa de l´EUTS
Accés a tots els serveis
Biblioteca EUTS. Escola Universitària de Treball Social de Tarragona
Adscrita a la Universitat Rovira i Virgili
Adreça: c. de Sant Pau, 4 43003 Tarragona
Tel. i Fax: 977 23 13 14
Correu electrònic: eutstna@nil.fut.es
Bibliotecària documentalista: Sra. Rosa Castellnou Solé
Becaris: 7, a temps parcial
Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 20 hores
Especialització: Serveis socials i treball social i les matèries que hi són relacionades
Tipologia documental:
-
llibres i monografies: 7.000 registres
-
publicacions periòdiques: 70 títols
-
literatura grisa:
-
informes de pràctiques: 1.000 registres
-
treballs de fi de carrera: 500 registres
Serveis:
-
d´Informació i Consulta
-
de Préstec
-
de Reprografia
Productes documentals:
-
Butlletí de novetats semestral
-
Butlletí de sumaris d´algunes publicacions periòdiques
Usuaris:
-
interns: Comunitat educativa de l´EUTS
Accés a tots els serveis
-
externs: Estudiants i professors universitaris; exalumnes, professionals de l´àmbit social (treballadors socials i educadors socials)
Accés a tots els serveis prèvia formalització del carnet
Fons documental informatitzat privat i la consulta és in situ
Biblioteca de l´Escola Universitària d´Educació Social de Barcelona
Universitat Ramon Llull. Fundació Pere Tarrés
Adreça: c. Carolines, 10 08012 Barcelona
Tel.: 93 415 25 51
Fax: 93 218 65 90
Correu electrònic: biblioteca@peretarres.org
Bibliotecàries documentalistes: Sra. Anna Tibol. Responsable, Sra. Núria Castillo, Sra. Encarna Lucas
Horari: de dilluns a divendres (de 9 a 21 h) i dissabtes (de 9 a 14 h)
Especialització: Educació social i educació en el lleure (70%) i matèries relacionades (30%)
Tipologia documental:
-
llibres i monografies: 17.000 registres aprox.
-
publicacions periòdiques: 382 títols
-
àudiovisuals: 200 registres
Serveis:
-
d´Informació i Consulta
-
de Préstec
-
de Préstec interbibliotecari
Productes dcoumentals: Butlletí de publicacions periòdiques
Fons documetnal automatitzat privat i la consulta és in situ
Biblioteca del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya
Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família
Adreça : Pl. de Pau Vila, 1 08003 Barcelona
Tel.: 93 483 12 65
Fax: 93 483 12 22
Horari : de dilluns a divendres (matins de 9 14 h, tardes de 15 a 17.30 h)
Especilització: Serveis socials i matèries que hi són relacionades
Tipologia documental:
-
llibres i monografies: 4.500 registres
-
publicacions periòdiques: 80 títols
-
literatura grisa
Serveis:
-
d´Informació i de Consulta
-
de Préstec
Productes documentals: Llista d´adquisicions
Usuaris:
-
interns: Tècnics i professionals del Departament
Accés a tots els serveis
-
externs: Ciutadans
Accés al Servei d´Informació i de Consulta
Fons documental informatizat, disponible en el Catàleg de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat, segons consta en la web de la Biblioteca: www.gencat.es/benestar/biblioteca
Biblioteca del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball social i Assistents socials de Catalunya.
Adreça: c. Portaferrisa, 18, 1r, 1a 08002 Barcelona
Tel.: 93 318 55 93
Fax: 93 412 24 08
Internet: www.dts.es
Correu electrònic: dts@dtes.es
Bibliotecària documentalista: Sra. M. Lluïsa Ruíz Martínez
Horari: de dilluns a dijous: tardes de 17 a 19.30 h
Especialització: Treball social i serveis social
Tipologia documental:
-
llibres i monografies: 3.100 registres
-
publicacions periòdiques: 170 títols
-
literatura grisa: 103 registres
-
treballs dels col.legiats: 133 registres
Serveis:
-
d´Informació i Consulta
-
de Préstec
-
de Reprografia
Productes documentals:
-
Repertori legislatiu La Notícia
-
Llistes de Novetats
-
Butlletins de sumaris
-
Bibliografies especialitzades
Usuaris:
-
interns: Col·legiats
Accés gratuït a tots els serveis menys el Servei de Reprografia
Objectius i funcions:
-
Donar suport a la gestió del Col·legi
-
Oferir a un grup específic d´usuaris la màxima informació actualitzada i de qualitat
-
Donar suport als treballs d´investigació i de recerca ("Banc d´experiències")
Per tal d´aconseguir aquesta missió, s´han assenyalat unes fites: recollir, tractar, difondre i dinamitzar la documentació.
Té intercanvi d´informació i documentació amb entitats i institucions locals, estatals i estrangeres.
Actualment la Biblioteca està en fase d´automatització del fons.
Biblioteca IMSERSO de Madrid
Adreça: c. Ginzo de Limia, 58 28029 Madrid
Tel.: 91 347 89 47
Fax 91 347 88 55
Internet: http://www.seg-social.es/imserso/. Biblioteca
Bibliotecaris documentalistes: Sra. Reyes Agudo, Sra. Elena Bertolo, Sr. Fernando Gutiérrez, Sra. Mª Victoria Leuze
Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 14 h
Especialització: Serveis socials, vellesa, disminucions, asil, refugi i marginació social
Tipologia documental:
-
llibres i monografies: 20.000 registres
-
publicacions periòdiques: 260 títols
-
vídeos: 400 registres
-
literatura grisa: 1.000 registres
Serveis:
-
d´Informació i de Consulta
-
de Préstec i Préstec interbibliotecari
Productes documentals:
-
Butlletins de novetats
-
Butlletins de publicacions periòdiques
-
Bibliografies selectives de serveis socials (Col.laboració)
Usuaris:
-
interns: Tècnics de la institució
-
externs: Ciutadans
La Biblioteca es va fundar l´any 1972 quan es va crear el Servei de Recuperació i Rehabilitació de Minusvàlids (SEREM). Després es va integrar en l´INSERSO i va ampliar l´especialització dels seus fons. Actualment, pertany a l´IMSERSO. Col.labora amb les biblioteques EUTSB i ICESB des de l´any 1986. En l´any 1992 va canviar de seu i va començar a informatitzar el fons. Ofereix informació per Internet.
SIIS. Centre de Documentació i Informació de Madrid
Adreça: c. Serrano, 140 28006 Madrid
Tel.: 91 411 55 00 / 01
Fax: 91 411 55 02
Correu electrònic: siis@futurnet.es
Documentalistes: Sra. Elvira Villalobos (Directora), Sra. Cristina Velarte
Horari: de dilluns a dijous (matins de 9 a 14h, tardes de 16.30 a 18.30) y divendres (matins de 9 a 14 h)
Dependència institucional: SIIS de Madrid té un conveni de col.laboració amb el Reial Patronat de Prevenció i Atenció a les Persones amb Minusvalía (Ministerio de Treball i Assumptes Socials)
Especialització: Discapacitats des d´una perspectiva multidisciplinar
Tipologia documental:
-
llibres, monografies i literatura grisa: 8.000 registres aprox.
-
publicacions periòdiques: 422 títols
-
vídeos: 300 registres
-
base de dades bibliogràfica:
|
|
Grup 2. Biblioteques especialitzades en altres àmbits
Són biblioteques que mantenen relacions institucionals i intercanvien productes documentals amb les biblioteques EUTS de Barcelona. Algunes d´elles funcionen com una segona xarxa.
|
|
Biblioteca del Parlament de Catalunya
Adreça: Parc de la Ciutadella 08003 Barcelona
Especialitzada en lleis. Recull i conserva la legislació de Catalunya
Biblioteca de l´Ajuntament de Barcelona
Adreça: Plaça de Sant Jaume, Planta 2a 08002 Barcelona
Té el fons de l´antiga Biblioteca de l´Àrea de Serveis Socials
Biblioteca del Centre d´Estudis i Formació Especialitzada
Adreça: c. de Roger de Flor, 198 Barcelona
Dependència institucional: Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya
Centre de Documentació Juvenil
Adreça: c. De Calàbria, 147 08015 Barcelona
Dependència institucional: Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya
Centre de Documentació Begoña Raventós
Adreça: c. De València, 229, 3r, 2a 08007 Barcelona
Dependència institucional: Fundació Catalana per a la Síndrome de Down
|
|
|
|
|
| 4.
|
Recursos a Internet en l´àmbit dels serveis socials
|
Presentem una relació de recursos d´informació per Internet agrupats en dos blocs: els catàlegs de biblioteques i les adreces d´institucions.
Catàlegs de Biblioteques.
Adreces d´institucions:
|
|
|
| 5.
|
Rol de les Biblioteques i dels bibliotecaris en la societat de la informació
|
Les biblioteques en aquests darrers anys han fet un gran esforç per tal d´acomodar-se a l´ús de les noves tecnologies de la informació. Ha canviat també el concepte de biblioteca. De la biblioteca antiga amb només documents en suport paper, es comença a parlar de la biblioteca virtual, sense parets, de la que encara, però, no ha arribat l´hora.
El futur de les biblioteques de serveis socials haurà de passar per:
-
Superar les mancances d´infrastructura tècnica i de recursos humans
-
Fomentar la col.laboració entre les biblioteques i els centres de documentació
-
Cooperació. Una resposta cooperativa a la demanda d´informació dels usuaris són els catàlegs col.lectius en línia. Compartir porductes rellevants, com són els catàlegs, ha animat els bibliotecaris perquè han vist una manera de donar resposta a les demandes d´informació. Els catàlegs col.lectius tenen com finalitat principal proporcionar un sistema de recerca integrat; ofereixen l´accés als documents existents en les biblioteques que en formen part. Són, doncs, una oferta d´informació localitzable i tractada tècnicament segons les normes internacionals estàndars emprades en la descripció dels documents.
-
Préstec interbibliotecari
-
Unificar la terminologia de l´àmbit dels serveis socials donat que és un camp molt poc consolidat pels mateixos professionals que hi treballen i és del tot necessari que els bibliotecaris especialitzats emprin una terminologia en català adient i, en un futur, treballar altres llengües properes.
-
Col.laborar en el projecte de la biblioteca digital de Catalunya
Pel que fa els bibliotecaris, aquests des de sempre han tractat tècnicament la informació i en els darrers temps han ampliat les seves tasques, han anat adquirint els coneixements per manegar els sistemes d´informació per ordinador. Han esdevingut formadors d´usuaris procurant-los-hi habilitats informacionals. Encara, però s´està lluny, com diu el bibliotecari francès Oliver Roumieux, d´assolir la conversió de bibliotecari en cibertecari, tot i que les noves funcions han canviat els procediments d´aquests professionals d´una manera molt visible i els han ampliat.
|
|
|
| 6.
|
Conclusions
|
Per tot el que s´ha esmentat, en els darrers anys les biblioteques de serveis socials a Catalunya han fet un esforç considerable per tal d´adaptar-se a les noves demandes i als nous reptes que presenta la societat de la informació. La missió principal de la biblioteca és la d´assegurar l´accés a la informació a tothom per tal que no hi hagin exclosos, han de procurar l´igualtat de tots els usuaris en l´accés a la informació, al coneixement i al saber.
Internet, com diu Oliver Roumieux, és encara un fenòmen elitista i la biblioteca pot oferir l´accés a grans punts d´informació. Ha de jugar el rol d´intermediària, pot ser un lloc de descoberta i d´iniciació a la lectura, una eina útil i complementària per a la formació i la recerca. Però, l´accés lliure a la informació implica un problema afegit: si s´ha de deixar l´accés totalment lliure a la xarxa o no. No és desitjable, com diu Roumieux, que les biblioteques es converteixin en cibercafès gratuïts; cal trobar la manera d´impedir a l´usuari sortir-se dels límits. El problema de la selecció i/o censura és un tema delicat de tractar. Mentrestant, i a l´espera de les evolucions tècniques, cada biblioteca pot fixar mitjançant un reglament els drets i deures dels usuaris d´Internet. Poden organitzar pàgines d´acollida i jugar aquest paper d´intermediàries per tal de guiar el lector en una llista temàtica de pàgines de consulta interessants.
Les biblioteques s´hauran de preparar també per acollir d´aquí a pocs anys en els seus fons documents electrònics i, per tant, el tractament tècnic d´aquests tipus de fons repercutirà en la coherència dels fons documentals. Les biblioteques han d´ésser infomediadores i alhora han de gaudir de reconeixement pel fet que són serveis culturals indicatius de qualitat.
|
|
|
|
|
Attali, Jacques. "Hypermonde et géopolitique". Documentaliste. Sciences de l´information, 1988, vol. 35, núm. 3, p. 139-143.
|
|
Bauwens, Michel. "Le temps des cyberthécaires?". Documentaliste. Sciences de l´Information, 1994, vol.31, núm. 4-5, p. 233-237.
|
|
Informe mundial sobre la información. Madrid: UNESCO; CINDOC, 1987. 415 p.
|
|
Line, Maurice B. "El camí a través del caos: el paper futur de la Biblioteca universitària com creadora de coneixement". Item, 1994, núm. 14, p. 62-73.
|
|
Roumieux, Oliver. "L´impact d´Internet sur la profession". [en línia] [data de consulta 29, 10, 2000]. http: //www.chez.com/roumieux/documents.
|
|
Sans Moyà, M. Carme. "Bibliotecas para el milenio: el reto de las Bibliotecas de trabajo social". Congreso escuelas Universitarias de Trabajo Social (3r : 2000 : Barcelona). Cambio social. Relaciones humanas. Nuevas tecnologías: enfoques para un forum de futuro. Zaragoza: Mira, 2000. Vol.2 : Conferencias Comunicaciones, p. 367-373.
|
|
[Data de publicació: Febrer de 2002]
|
|
|
 |
|
| Sans Moyà, M. Carme. La Biblioteca de trabajo social y servicios sociales: orientaciones para su organización. (Barcelona: EUTS, 1986) |
|
|
|
| II Simposio de Centros de documentación de servisios sociales y Trabajo social./ Coord. Alberto de Pereda, M. Carme Sans. (Madrid: INSERSO; EUTSB; Cruz Roja, 1988) |
|
|
|
| Sans Moyà, M. Carme: Bibliografia del trabajo social. ( Madrid: INSERSO, 1990). |
|
|
|
| Sans Moyà, M. Carme: Terminologia de serveis socials i treball social: llista alfabètica de matèries. (Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000) |
|
|
| | | |
|
