Núm 0. Desembre 1994.

Henryk J. Sokalski
Família i infància: la prevenció social en un any especial? (PDF. 357K)
Quan, per la Resolució 44/89, de 8 de desembre de 1989, l'Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar el 1994 com a Any Internacional de la Família, es va constituir immediatament el Secretariat que en seria responsable. Es tracta d'una senzilla infraestructura al front de la qual es va col·locar com a coordinador, un expert diplomàtic polonès, el senyor Henryk J. Sokalski, que al 1985 s'havia fet càrrec de l'àrea de desenvolupament social a l'Oficina de les Nacions Unides de Viena. També es va establir a Viena el Comitè d'Organitzacions No-fovernamentals per a l'Any de la Família. N'és el president el senyor Dennis O'Callagy. Ambdós organismes van impulsar la celebració del Fòrum Mundial de Malta (28 de novembre-2 desembre 1993) per al llançament d'aquest Any Internacional. A Catalunya, l'Any de la Família va ser presentat en un acte institucional celebrat el darrer 5 de maig, en el qual van participar els senyors Sokalsdi i Callagy. El text que segueix és la reproducció de la primera de les conferències que s'hi van pronunciar.

Anna Cabré, Andreu Domingo i Pau Miret.
La formació de les famílies a Catalunya: la nupcialitat de 1975 a 1989. (PDF. 1745K)
En aquest article s'estudia l'evolució de la nupcialitat des de 1975 fins a 1990 com a primera aproximació a les últimes transformacions familiars que han tingut lloc a Catalunya. La caiguda experimentada en el nivell de la nupcialitat de de meitat dels setanta ha fet pensar que ens trobem immersos en una crisis de la família. Tanmateix l'anàlisi dels diversos components de la nupcialitat ens fa descobrir fins a quin punt ens trobem davant d'un canvi del model en la constitució de les famílies que comporta un retard en la nupcialitat, fruit de l'adaptació a les circumstàncies socioeconòmiques actuals, i no d'una mena de revolució familiar. En resum, les condicions de desenvolupament industrial de finals dels 60 propiciaren un elevat nivell i un avançament en l'edat de la nupcialitat, en l'actualitat es dóna el contrari: un retard en el calendari de la nupcialitat i una baixa intensitat. El model de matrimoni precoç i universal que s'havia anat imposant des dels anys seixanta es va esfondrar de cop i volta per deixar pas a un model força tardà que pot interpretar-se com poc entusiasta pel que fa al matrimoni. Hi ha indicis, però que la situació pot girar de nou i portar a una dinàmica més accelerada ens els pròxims anys i, en particular, durant la primera dècada del segle XXI. També apunten en aquest sentit variables de fort valor predictiu com pot ser la situació en el mercat matrimonial.

Bruno Ribes
El paper de la família com a instrument de prevenció en el context social actual(PDF. 1010K)
La joventut mai no ha estat tan daurada i tan lliure com avui dia, però potser tampoc mai no ha estat tan desorientada i abocada a la insensatesa. L'autor vol percebre'n la part positiva bo i analitzant la manera com els joves van a la recerca del temps perdut. I poden fer-ho de dues maneres: la inversió en la immediatesa i l'obertura sobre altres valors, entre ells la família. Si més no, a França el jove té un profund lligam amb la família. Per què aquest lligam? En el fons, què és la família? Què dóna aquesta que la societat com a tal no pot donar? Aquestes són les qüestions que l'autor exposa en un excel·lent article presentat com a ponència en el marc de les Jornades sobre la Prevenció per al Benestar Social de la Infància, fetes a Barcelona els dies 29 i 30 del mes d'abril passat.

Carles Pérez i Testor
La família com a marc del desenvolupament humà (PDF. 930K)
Ens referim als aspectes positius i negatius del grup familiar que coneixem, ja que així parlarem de la família occidental, europea i catalana, segurament urbana. Veurem com l'infant s'interrelaciona amb la mare i quin és el paper del pare; com són els mecanismes inconscients d'elecció de parella, com evoluciona i com pot torçar-se. Acabarem estudiant les funcions emocionals de la família i les etapes o fases per les quals passa.

Ferran Casas i Aznar
Prevenció i qualitat de vida dels infants (PDF. 1145K)
El present article es presentà, en forma de ponència-marc, a les Jornades sobre la Prevenció per al Benestar Social de la Infància que se celebraren els dies 29 i 30 d'abreil de 1994 al Palau de les Heures de Barcelona. Comença amb una anàlisi sobre la delimitació del concepte per continuar amb una reflexió sobre les dinàmiques socials i els processos psicosocials en el context dels quals pot donar-se la prevenció. Tot seguit aborda els factors de risc, tenint cura de remarcar la capacitat diferent de resposta individual. Dedica un tercer apartat a reflexionar sobre quatre límits bàsics que comunament té la prevenció: ètics, tècnics, econòmics i socials. En l'apartat de les "bases de la prevenció" exposa el seu concepte de prevenció i acaba l'article parlant dels aspectes més rellevants d'aquesta en l'àmbit de la infància.

Michel Manciaux
De la vulnerabilitat a la resiliència, i dels conceptes a l'acció (PDF. 1060K)
La resiliència és un mot manllevat de l'anglès i que inicialment l'hem pres de la física, ja que designa la característica mecànica de resistència als xocs d'un material. Si en comptes d'un material inert, hi posem un ésser humà, definirem la capacitat personal de resistència davant dels "xocs" socials, de l'adversitat. Aquesta capacitat no és igual per a tothom i està en estreta relació tant amb l'herència genètica com amb el procés de socialització que la persona humana segueix en qüestió. L'autor ens introdueix en la comprensció del fenomen tenint molt en compte la família.

Francesc Coll
La renda mínima d'inserció. Balanç del present i visió cap a un possible futur (PDF. 1178K)
Després de gairebé quatre anys de vigència, podem parlar de la renda mínima d'inserció com un programa consolidat arreu del país, en tots els seus àmbits i territoris, amb independència de les desigualtats locals detectades. L'article que segueix analitza les tipologies socials dels beneficiaris, l'eficància dels ajuts previstos al programa i els processos d'inserció. Fa també una an`lisi sobre aspectes que cal millorar on destaca la informació sobre el programa als professionals del treball social i la coordinació amb aquests professionals. Finalitza exposant l'evolució de la RMI en el greu context social i conòmic dels darrers temps i veu tres possibles o propostes des futur.

Maria-Eulàlia Palau
Eduquem amb la televisió (PDF. 578K)
Si la família, l'escola, els centres de lleure i les organitzacions socials i cíviques, no intervenen en l'educació de valors i no ofereixen models complementaris o alternatius, els infants interioritzaran els valors i els models de vida i d'actuació que de forma majoritària els proposen els mitjans de comunicació social.

Dolors Colom
L'equip multidisciplinari: un mètode eficient per a l'atenció a la família de les persones amb dependència (PDF. 754K)
L'atenció multidisciplinària considerada com una part integrant del treball social en les professions sanitàries, és una de les grans possibilitats que la societat té per optimitzar la qualitat assistencial. Malgrat tot, avui el treball social és encara la disciplina que manca en les organitzacions de la salut per tancar el cercle de l'atenció multidisciplinària i integral. Si ens referim a problemes de salut i no a malalties, estem parlant de persones malaltes i aquest enfocament requereix una organització concreta molt diferent de l'actual.

Rafael Ruiz de Gauna i Torres
Fiscalitat i finançament de les entitats no-lucratives (PDF. 1364K)
L'article pretén donar a conèixer la situació de la fiscalitat de les entitats no-lucratives actualment i les possibilitats que s'obren amb la proposta de llei d'incentius fiscals a la participació privada en activitats d'interès general, com també explorar diferents vies de què disposen aquestes entitats per obtenir recursos, bé sigui mitjançant els propis associats, de serveis externs o de les administracions públiques. Abans però, per situar correctament les entitats objecte de l'article, es fa un repàs de les principals característiques d'aquest conjunt d'organitzacions a Catalunya, i es tracta d'examinar el seu valor social i la importància quantitativa que tenen, tot i la manca de dades fiables.

Alfred Calvet
La relació voluntària (PDF. 1455K)
El present article mostra la progressiva normativització de la relació jurídica existent entre les entitats sense afany de lucre i els voluntaris que hi realitzen una prestació de serveis altruista i gratuïta. En efecte, el creixement quantitatiu i qualitatiu del nombre de persones que efectuen tasques de voluntariat i d'entitats on aquests s'agrupen, requereix el desenvolupament legislatiu d'aquesta institució. En aquest sentit, s'analitzen i comparen les realitats normatives de diverses comunitats autònomes i internacionals, cercant els trets bàsics que caracteritzen les relacions jurídiques del voluntariat.

Rafael Farré, Jordi Domínguez
Entrevista a Jean Paul Hautecoeur (PDF. 236K)
Aquest ha estat el primer i darrer treball que Rafael Farré ha fet per a Fòrum. El set de juny passat va morir d'una manera sobtada i sorpresiva, ja que encara que estava malalt ningú no esperava aquest desenllaç. Algunes de les persones que formen Fòrum no vàrem tenir gaire temps per conèixer-lo i, tot i això, l'apreciàrem ben aviat; cosa que no devia ser gaire difícil ja que amb el temps hem descobert la immensa quantitat de gent que, d'una manera o altra, l'estimava. Volem des d'aquí donar-li un afectuós record amb la publicació de la que potser va ser la seva darrera obra.

Delfín Montero
Noves perspectives en la definició de retard mental (PDF. 1879K)
Aquest article exposa i analitza la definició de retard mental de l'American Association on Mental Retardation (1992), que el concep com una expressió de la interacció entre la persona i el seu entorn, no tan sols com una carcterística individual, com implícitament o explícitament s'ha estat fent sovint. L'AAMR no es limita a presentar els límits del concepte, sinó que estableix un sistema per descriure el suport que la persona necessita. Aquests s'han de planificar individualment, perquè la persona amb retard mental assoleixi el màxim d'independència/interdependència social, de productivitat i d'integració en la comunitat, dins dels seus sistemes socials naturals i gaudeixi realment dels seus drets com a ciutadana.

Jaume Funes Artiaga
Ocupar-se dels adolescents i de les drogues (PDF. 937K)
Quan pretenem fer intervencions que tinguin a veure amb els usos de les drogues, ens trobem que ni els adolescents ni nosaltres sabem què pinten en la societat. Ens equivocaríem si pretenguéssim treballar la qüestió de les drogues exigint-los una maduració i uns comportaments adults. Les normes i els límits, justament perquè vénen del món adult, estan destinats a ser transgredits i, en aquesta línia, s'han de relativitzar i no s'ha de confiar excessivament en els seus efectes. L'autor, amb el seu discurs àgil, ens diu des del primer moment que podrem ajudar poc els adolescents quan tenen problemes amb les dorgues si abans no hem estat a prop d'ells en el dia a dia, i si no aconseguim ser adults propers i positius. L'article té com a fons la perspectiva social d'adolescent i, com diu tot seguit el propi autor, cal tenir molt present que el món dels adolescents ha de ser llegit amb el criteri que són éssers en evolució.

Amadeu Mora Duran
"Onyar Est", un projecte europeu de lluita contra l'exclusió. Noves propostes per al treball social (PDF. 1504K)
L'article pretén fer una síntesi entre un model d'intervenció social en la dimensió local i les reflexions, els principis i les accions que emanen dels programes comunitaris de lluita contra la pobresa a Europa durant els últims 7 anys.