|
Núm 2. Juliol 1995.
Josep Maria Canyelles i Pastó
Fomentar
el voluntariat (PDF. 2.022K)
L'article
situa uns criteris per a la promoció del voluntariat, tant des
de l'òptica de l'administració pública com des del
mateix món associatiu. Després d'un esforç de clarificació
terminològica i conceptual, es fa una eproximació a la percepció
social que es té del terme, en el context de l'eclosió del
terme que s'ha produït en els darrers anys a causa de motius diversos.
Per superar els problemes de la realitat dispersa i poc projectada del
voluntariat cal fer-ne un esforç de promoció que ha de partir
de la sinergia de recursos i de l'acord en les grans línies d'actuació.
Jordi Longàs i Mayayo
Projecte
d'intervenció i voluntariat en les entitats d'iniciativa social
(PDF. 1527K)
El
projecte d'intervenció en una entitat sense ànim de lucre
és la clau de la seva actuació i l'eina que determina la
"política de voluntariat". Malauradament l'ús
del Projecte com a eina de gestió, no com a tràmit administratiu,
resta encara lluny per a moltes entitats. L'article, fent un esforç
d'aclariment conceptual per integrar la diversitat de terminologies emprades
en el sector, vol desvetllar la valoració de la necessitat d'incorporar
el Projecte d'intervenció com a instrument bàsic de la gestió,
donant unes eines per realitzar-lo i suggerint diversos elements de reflexió.
La repetició d'un esquema circular en l'exposició dels diferents
elements del projecte, reforçat pels esquemes conceptuals, ajuda
a comprendre la globalitat i interrelació de totes les fases del
procés que implica fer i gestionar un Projecte.
Carles Armengol i Siscares
La
formació a les entitats de voluntariat (PDF. 664K)
 La
formació és una necessitat en tots els àmbits i també
en el de les entitats de voluntariat. Partint del projecte d'entitat i
de voluntariat cal articular les diferents possibilitats de formació
internes o externes, formals o informals. S'ha de capacitar les entitats
perquè puguin articular plans propis de formació i dissenyar
activitats de formació. Això implica establir destinataris,
temàtica, objectius, mètodes, temporalització, recursos
i mecanismes d'avaluació d'aquestes activitats.
Institut Català del Voluntariat
Pla
de formació del voluntariat de Catalunya (PDF. 528K)
 Amb
el Pla de formació del voluntariat de Catalunya, l'Institut Català
del Voluntariat vol generar un impuls i un reconeixement a la formació
dels voluntaris, homologant cursos, reconeixent escoles i estructurant
diferents nivells de formació, per tal de facilitar l'accés
a la formació a les persones voluntàries de qualsevol àmbit
d'intervenció.
Joaquín García Roca
El
voluntari com a agent de progrés (PDF.
1898K)
 Els
trets fonamentals que caracteritzen el voluntariat consisteixen a efectuar
una donació altruista, realitzar un servei concret que s'ubiqui
en la gestió quotidiana, executar una acció no mercantil
ni administrativa i pertànyer a una organització. A partir
d'aquests trets, l'autor aborda la comparació entre el voluntariat
i l'emancipació, el progrés, la modernització, com
a relació sinèrgica, com a complementarietat i enriquiment
mutu. I ho fa seguint dos itineraris: en primer lloc analitza les raons
de l'asincronia entre voluntarietat i emancipació, i també
les posicions actuals més significatives que alimenten aquest intent;
la segona part presenta els intets d'aproximació entre aquests
dos focus del seu interès.
Neil Postman
Com
la televisió i les noves tecnologies porten cap a la desaparció
de la infantesa (PDF.
810K)
 L'article
que segueix és la transcripció de la conferència
que l'autor va exposar el proppassat mes de novembre de 1994 en les Jornades
de Treball sobre els Mitjans de Comunicació i Família organitzades
a l'entorn de l'Any de la Família pel Departament de Benestar Social.
La tesi del professor Postman ja era coneguda fa temps a casa nostra per
mitjà del seu llibre La desaparició de la infantesa, publicat
per l'editorial Eumo de Vic. La seva tesi pot ser discutida per molts
però el que ningú no pot negar-li, és la seva gran
capacitat de comunicació en exposar uns fets que, si més
no, en una part dels seus aspectes, poden ser veritats prou aclaparadores.
Lluís Anguita Juega
Acció
de la fiscalia en defensa de la legalitat i protecció dels drets
de les persones grans (PDF. 422K)
 No
tan sols en els infants hi ha el risc que siguin maltractats en la família
o altres institucions, sinó també en la gent gran. Per la
seva idèntica condició de feblesa davant d'aquells que disposen
d'alguna mena de poder, poden veure's abocats a situacions de maltractament
físic, abandonament o abús. Des de la privilegiada perspectiva
del seu autor, l'article que segueix ens il·lustra sobre el paper
de la fiscalia en aquestes situacions i s'estén especialment en
la descripció i les garanties del procés de protegir d'una
falsa incapacitat la gent gran. Aquest article va ser exposat com a ponència
pel seu autor en les passades Jornades Internacionals de Serveis Socials
realitzades a Barcelona del 16 al 20 de gener de 1995.
Federico Mayor Zaragoza, Sergueï Lazarev
L'any
Internacional per a la Tolerància a Catalunya (PDF.
410K)
 Les
Nacions Unides, en la seva sessió plenària del 20 de desembre
de 1993, van proclamar com a Any de les Nacions Unides per a la Tolerància
el present any 1995. A Catalunya, el 16 de març passat i en la
seu del Departament de Benestar Social, va realitzar-se la presentació
de les activitats previstes a l'entorn d'aquest any. La conferència
inaugural va ser pronunciada pel senyor Segueï Lazarev i la reproduïm
prologada pel missatge tramès per a l'ocasió pel director
general de la Unesco.
Jordi Padró i Werner
Apunts
sobre el voluntariat cultural (PDF. 1152K)
 El
present article fa un repàs a com es manifesta el voluntariat en
les entitats i organitzacions culturals. Es constata que, tot i que en
determinats sectors no hi ha una tradició d'utilitzar el mot voluntariat
per definir la participació desinteressada en associacions culturals,
l'ús del terme i l'interès pel fenomen es va generalitzant
cada vegada més. A banda d'enumerar les diferents activitats i
accions que es duen a terme de forma voluntària en el context de
l'associacionisme cultural, l'article fa un repàs a una sèrie
d'exemples i referències a escala internacional, centrats sobretot
en els països anglosaxons i, bàsicament, en el desenvolupament
del voluntariat en els museus i organitzacions patrimonials. Finalment,
s'apunten alguns criteris per a la promoció de l'associacionisme
i del voluntariat cultural a Catalunya.
Antoni J. Colom
La
possibilitat de l'humanisme en el món del treball (PDF.
2009K)
 El
present article revisa breument les influències de les ciències
humanes sobre el món del treball, i tot seguit se centra en l'anàlisi
del model ecològico-empresarial per tal d'apropar-nos al concepte
de cultura corporativ; d'aquestes noves perspectives va sorgint la necessitat
de la formació vista ara no sols com a aprenentatge sinó
fonamentalment com a veritable formació humana, educativa de la
persona, per la qual cosa la pedagogia es va evidenciant com un model
de pensament empresarial cada vegada més imprescindible. En aquest
sentit, cal dir que la implantació de les noves tecnologies, la
preparació per al canvi, vistos els entorns turbulents de les empreses,
i la recerca de la qualitat total o excel·lència, són
els fonaments de la nova empresa, entesa ara com un context pedagògic,
o, si es vol, com un espai on es desenvolupa la part més important
de la formació permanent. Òbviament, és aquest sentit
pedagògicoformatiu el que està acostant cada vegada més
l'empresa als corrents i les actituds més humanistes, fins i tot
amb influències pròpies del pensament crític i de
l'escola de Fankfurt.
Cèsar Díaz; Amador Ferrer
Edificació,
urbanització i població en les àrees urbanes perifèriques
i centrals de la regió metropolitana de Barcelona (PDF.
2193K)
L'article
analitza les possibilitats de transformació futura de barris perifèrics
o centrals degradats de la regió metropolitana de Barcelona i avalua
les realitzacions fetes fins ara. Els autors dediquen una part de l'exposició
a presentar la seva perspectiva sobre el nivell actua d'habitabilitat,
tant del mateix habitatge com del seu entorn urbà; tot seguit ofereixen
una visió (social i econòmica) sobre els seus habitatns
i, finalment, fan un diagnòstic en què destaca, entre altres
aspectes, que el nombre d'edificis sense possibilitats raonables de rehabilitació
és prou significatiu, tot i que no queda gaire sòl disponible
per a noves construccions. Els processos de reparació i de manteniment
continuat són significativament més econòmics que
la remodelació global (substitució total), excepte si hi
ha condicionants estructurals seriosos o deficiències urbanístiques
o socials prou importants que la facin aconsellable.
José Esteve Pardo
Sobre
la posició de l'estranger en l'estat constitucional. Tres marcs
de referència: estat de dret, estat social, estat democràtic.
(PDF. 1004K)
L'Estat ha esdevingut l'interpretador dels drets
de les persones per aplicar-los als seus propis ciutadans. Així
determina qui és nacional o estranger, quin tracte jurídic
han de tenir els segons i quins drets tenen en exclusiva els primers.
L'article té per objectiu oferir una panoràmica de l'estatus
jurídic constitucional de l'estranger, però des de les tres
perspectives de l'estat de dret, social i democràtic, es procura
incidir amb més atenció sobre les dues darreres. L'autor
conclou presentant el graó municipal com l'àmbit políticosocial
de superació del concepte d'estranger i desplaçant-lo per
una renovada noció de ciutadà.
|