Núm 3. Octubre 1995.

Angel Castiñeira
De l'estat del benestar a la societat del benestar (PDF. 1045K)
L'anàlisi sobre l'estat del benestar i el seu qüestionament sovint s'ha fet des de la perspectiva econòmica i de gestió. L'excel·lent article d'Àngel Castiñeira, en canvi, intenta resseguir el trajecte que va de la solidaritat comunitària a la solidaritat administrativa i les conseqüències que això ha comportat. Per últim, i amb ànim clarament propositiu, sosté que el camí de la solidaritat no s'atura, sinó que més aviat s'està desplaçant del sector adminstratiu al sector no governamental, raó per la qual es pot parlar ja avui del pas de l'estat del benestar a la societat del benestar.

Josep Rodríguez i Roca
Una aproximació a la política social de la Unió Europea (PDF. 825K)
La Unió Europea és, l'any 1995, el resultat d'una evolució que es va iniciar en els anys 50 amb la signatura dels tractats de París i Roma. Des d'aleshores ençà la política social de la Unió Europea ha passat per successives etapes que han implicat diferents maneres de fer. L'article descriu els elements més significatius que han marcat aquesta evolució, i també la situació actual caracteritzada per la recerca d'un equilibri entre el creixement, la competitivitat i l'ocupació. També es fa referència a la implementació de les polítiques estructurals per combatre les desigualtats entre regions i a la posada en funcionament de les iniciatives i els programes comunitaris amb l'objectiu de promoure la innovació, unificar criteris d'actuació i facilitar la transmissió de coneixements a escala transnacional.

Gerald Wistow
L'atenció comunitària per al segle vinent: societat de bestar o nova llei de la pobresa? (PDF. 2060K)
Des de l'any 1989 el Govern britànic ha anat elaborant un perfil i una descripció detallats de les seves polítiques sobre serveis socials per al segle vinent. El motiu emanava d'un doble interès que podia semblar contradictori: el matrimoni de conveniència entre uns objectius socials basats en l'atenció de qualitat, i la necessitat absoluta de controlar la despesa. Actualment hi ha indicis que aconsellen una actitud escèptica sobre la possibilitat de trobar l'equilibri entre els dos interessos. L'article ens exposa l'experiència britànica i dedica una bona part a analitzar-ne les conseqüències, a lavegada que proposa conclusions que poden tenir molt d'interès en països com el nostre.

Carlo Hanau i Emanuela Pipitone
Família i malalts crònics no autosuficients (PDF. 1060K)
L'autor exposa el cas italià on, en comparació amb altres països, la família acull els seus malalts crònics no autosuficients. Els motius rauen en els vincles intergeneracionals de les famílies, tot i existint diferències entre els comportaments de les comunitats urbanes i les rurals. L'Estat concedeix subsidis específics que es veuen completats per altres ajudes a càrrec d'algunes comunitats autònomes, atorgades directament a l'acompanyant de l'invàlid. Conclou afirmant la necessitat de seguir en aquesta línia, reforçant-la amb els serveis domiciliaris, els centres diürns i els hospitals de dia.

Töns H. Hilker
El principi de subsidiarietat i la gestió público-privada dels serveis de protecció social a Alemanya (PDF. 845K)
A Alemanya, s'ha situat en el centre de la discussió socioeconòmica el finançament i la qualitat de l'assegurança social. LA raó ha estat la introducció, el mes de gener d'enguany, de l'assegurança d'assistència basada en un sistema de finançament contributiu. L'autor de l'article considera que el sistemes actuals obligatoris i públics d'assegurança estan seriosament amenaçats d'enfonsament i, basant-se en el principi d'autocontrol de l'empresa privada, la veu molt més eficaç socialment a l'hora d'oferir una assegurança que parteixi de la capitalització privada de la cobertura. A les seves pàgines ens documenta sobre algunes consideracions i avantatges del sistema proposat.

Glòria Rubiol i Astrid Lindström
El dret als serveis socials en les legislacions dels països de la Unió Europea (PDF. 1010K)
Per trobar respostes a la qüestió del dret als serveis socials, les autores fan un recorregut per la normativa sobre la matèria en els països de la Unió Europea, i es detenen en les lleis de serveis socials més similars a les nostres. En l'article s'enuncien, a més, altres qüestions d'actualitat en la relació dels usuaris amb els serveis de benestar social, com les cartes de drets, els procediments per a reclamacions, el dret a la participació en el procés d'intervenció social, i les taxes.

Joan Barrios, Marta García, Marina Valls
Direcció i coordinació tècnica dels serveis socials d'atenció primària (PDF. 1700K)
Els autors, caps de serveis socials, donen a conèixer el treball realitzat en les sessions de suport tècnic de l'ICASS del Departament de Benestar Social, sobre l'abast i contingut de les seves funcions i, per extensió, del paper de qualsevol cap tècnic de serveis socials. Com a treball complementari, ofereixen el resultat del seu debat entorn a la programació i la seva forma, adient a la funció de programar des d'un consell comarcal i/o ajuntament amb població major de 20.000 habitants. El document redactat vol ser de treball i orientació i vol donar elements útils per a un debat posterior.

Araceli Lázaro Aparicio
La funció social dels centres d'atenció a la infància (aspiracions conceptuals i dificultats d'aplicació) (PDF. 1219K)
L'autora, en les poques pàgines d'un article, ens fa una exposició global i entenedora del que són, d'on venen i a on convindria que anessin els centres d'atenció a la infància. Dedica una primera part a descriure'n l'origen i el perfil actual; la segona part du a l'autora a considerar el centre d'atenció un mal substitut de la família, i, en la tercera, situant-nos el centre en el conjunt de recursos assistencials, considera molt necessari potenciar l'atenció primària, tnat en la dotació com en l'estructura. Conclou considerant el centre un recurs integrat dins una xarxa on hauria de prevaler la prevenció i la proximitat a l'origen de les causes que fan necessaris els centres.

Josep Pernau
Els mitjans de comunicació i el civisme (PDF. 641K)
Quin és el paper dels mitjans de comunicació en una societat cívica i respectuosa? Perquè hi ha mitjans que no són precisament bons models per a la convivència? El prestigiós periodista que aborda aquest tema ens acompanya a través dels diferents interesssos que intervenen, els empresaris i els periodistes, i comenta els paranys que hi ha. Considera els codis deontològics, els estatus de redacció i els defensors del lector com a instruments fonamentals per a assolir i preservar uns mitjans de comunicació cívics i de qualitat.

Salut Camps
El voluntariat per a la gent gran (PDF. 1890K)
L'autora inicia l'article amb una aproximació conceptual tant al voluntariat com a l'evolució actual de la gent gran. Tot seguit classifica i descriu les entitats que es dediquen a aquesta franja de la població i estableix una tipologia que té en compte el servei a tercers o la col·laboració mútua. El penúltim apartat el dedica als nous papers del voluntariat davant les necessitats de la societat civil, i hi descriu també altres entitats. Finalment, es pregunta si el voluntariat ha de ser "per a" o "de" la gent gran, i s'inclina per la darrera opció. Al llarg de tot l'article es descriuen entitats del sector que, a manera d'inventari, configuren una mena de mapa català del voluntariat per a la gent gran.

Ramon Ma Nogués i Carulla
La lateralitat cerebral: aspectes neurològics i cognitius (PDF. 1843K)
L'article analitza la qüestió de la lateralitat hemisfèrica del cervell humà i els aspectes cognitius que se'n deriven d'acord amb els coneixements actuals sobre el tema. Descriu breument la lateralització en la naturalesa i la dissimetria hemisfèrica en el cervell dels vertebrats superiors, d'acord amb les publicacions més recents. Les diferències hemisfèriques i les modulacions que crea sobre aquesta realitat la diferència sexual, són relacionades amb el conjunt del món mental.
Prenent peu d'aquesta anàlisi, l'article comenta algunes perspectives pedagògiques per tal de conrear la totalitat del món mental que insisteixen en la coordinació dels móns lógics i artístico-emocional, els quals globalment poden ser atribuïts als estils de processament de la realitat propis de cada un dels hemisferis.

Víctor Hernández i Serrano
De la formació ocupacional al contracte laboral. Una experiència d'integració amb persones que pateixen trastorns mentals severs (PDF. 2071K)
Mitjançant la descripció de diferents experiències, aquest article demostra que, en condicions adequades, les persones amb trastorns mentals severs esdevenen treballadors eficaços, complidors amb la part contractual que els correspon. L'anàlisi de les accions reeixides i dels fracassos posa de manifest la necessària solidesa que han de tenir els tres punts en què es fonamental la integració: el treballador, l'empresa i el servei de suport.
D'aquest últim, l'autor resalta l'estratègica aplicació en tots els àmbits de l'itinerari laboral: selecció, formació i inserció en modalitats contractuals diverses, tot orientant cap a un model d'actuació basat en el coneixement mutu i el compromís de totes les parts implicades en cada estadi.

Joaquim Cabra i Xavier Sarasíbar
L'abordatge de la prevenció de les drogodependències als primers cursos de l'ensenyament primari "Els meus amics, el meu jardí" (PDF. 1175K)
La implantació de la reforma educativa suposa un canvi en el tractament d'àmbits com l'educació per a la salut i, dins d'aquesta, prevenció escolar de les drogodependències.
El nou plantejament considera la prevenció com un eix transversal. Aquest fet suposa un tractament del tema a tots els nivells de l'ensenyament o de manera integrada a les diferents àrees del currículum. Els meus amics, el meu jardí és un material de prevenció inespecífica de les drogodependències, que respon a les necessitats d'abordatge del tema en els primers nivells de l'ensenyament primari. A l'article es descriu breument aquest material, les activitats complementàries elaborades i la metodologia de treball.