Núm 6. Octubre 1996.

Joan Majó i Cruzate
Si volem una societat sense exclusions hem d'aprendre contínuament (PDF. 493K)
El lifelong learning o formació al llarg de tota la vida són fenòmens indissociables de l'anomenada societat de la informació. En tals coordenades la formació permanent i continuada és absolutament bàsica, si es vol evitar l'aparició de nous fenòmens d'exclusió social relacionats bàsicament amb la manca d'accés, la incompetència laboral i la incomprensió de la informació. Com subratllava l'exministre d'Indústria i Energia en els actes de presentació del 1996 com a Any Europeu de l'Educació i la Formació al llarg de tota la vida, l'acció d'aprendre ha de ser, avui dia, consubstancial a la nostra manera de ser, perquè una vegada obtinguda la informació, seran la seva selecció, l'estructuració i l'anàlisi les veritables claus de la formació.

Sebastià Serrano
Noves competències socials. La responsabilitat dels actors-formadors (PDF. 810K)
La conferència que es reprodueix a continuació va ser dictada pel doctor Sebastià Serrano amb ocasió del III Congrés Internacional de Formació d'Adults, que es va celebrar a Barcelona i va comptar amb la participació de destacades personalitats del món de l'ensenyament. El catedràtic de la Universitat de Barcelona es va manifestar preocupat per l'allau d'informació que rebem les societats avançades, per mitjà dels extraordinaris avenços tecnològics aconseguits en els darrers anys. Aquest nou llenguatge, molt simbòlic, està modificant la nostra manera de ser, d'actuar i sobretot, d'ensenyar i d'aprendre. Per al conferenciant, l'educació i la formació lingüística són fonamentals, però també ho és la formació no verbal relacionada amb els mitjans de comunicació. Els formadors actuals hauran d'aprendre i ensenyar a processar, codificar i descodificar adequadament la informació, si no volem restar al marge d'aquelles comunitats que, hores d'ara, ja estan invertint els seus màxims esforços en coneixement.

Vicenç Llorca
La formació per a adults en el llindar del segle XXI (PDF. 603K)
La formació de les persones adultes adquireix una dimensió més àmplia en una societat que exigeix una adequació i una actualització constants dels coneixements i dels nous sistemes d'ordenació del treball. Per a l'autor del present article, aquest procés d'aprenentatge permanent ha de comptar amb el foment d'actituds humanistes lligades a un compromís personal, la qual cosa ens comunica per mitjà d'un escrit ple de metàfores i citacions poètiques.

Paolo Federighi
Aspectes nous i antics del lifelong learning a Europa (PDF. 1583K)
És cert que de fa uns anys ençà l'educació adreçada a les persones adultes està vivint una autèntica eclosió, que es manifesta en una forta demanda i una àmplia oferta de recursos públics i privats; també ho és que ambdues realitats es van adaptant a exigències educatives creixents i cada vegada més qualificades. L'autor d'aquest article considera que els avenços aconseguits en aquest camp són indubtables; tanmateix aquest reconeixement no l'impedeix detectar l'aparició de noves dificultats, que ell lliga a la necessitat d'una millor redistribució de l'oferta de recursos, a l'aparició d'un mercat de l'educació que pot comportar serioses limitacions d'accés i, sobretot, al fet que, a parer seu, s'estan configurant dos sistemes d'educació per a adults: l'un directament relacionat amb la producció i amb l'economia del treball, i l'altre destinat a determinats col·lectius que voregen la marginalitat.

Jacques Delors
Formar els protagonistes del futur (PDF. 745K)
Coincidint amb la celebració del cinquantè aniversari de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) es clouen els treballs de la Comissió Internacional sobre l'Educació per al segle XXI, que s'iniciaven l'any 1993. Presidida per Jacques Delors, aquesta Comissió ha tingut dues comeses principals: a)fer una reflexió innovadora sobre la manera com l'educació podrà afrontar els reptes del futur, i b) proporcionar als responsables nacionals instruments analítics i indicadors que permetin atorgar a l'educació el paper dinàmic i constructiu que precisa la societat actual. Aquest text conté algunes reflexions finals del president de la Comissió, que s'orienten a la necessitat de redefinir i ampliar el concepte d'educació permanent perquè esdevingui una construcció constant de la persona, del seu saber i de les seves aptituds, però també de la seva capacitat de judici i d'acció.

Francesc Solé Parellada i Romà Puiggermanal
La paradoxa: creixement econòmic-crisi de l'estat del benestar (PDF. 1003K)
Els serveis socials tenen vocació de convertir-se en un pilar sòlid de l'estat del benestar, al costat de la formació, la sanitat, les pensions i l'ocupació. Així va quedar palès en el seminari L'estat del benestar davant del segle XXI que organitzà la IX Universitat Tècnica d'Estiu de Catalunya i al qual va participar el Dr Solé Parellada, però aquesta voluntat política i social apareix paradoxalment en un context de discursos catastrofistes sobre el futur d'aquest model d'estat, d'organització social. Paradoxal és també que els requeriments de finançament del sistema de protecció social siguin més grans quan més dificultats passi el sistema productiu que l'ha de sustentar. Els autors sintetitzen orígens i causes i aporten reflexions sobre la diagnosi de la suposada crisi de l'estat del benestar, i en troben fonamentalment les causes en l'impacte de la despesa sobre l'estructura econòmica. En l'enfocament estructural centren els camins per a la superació d'aquesta crisi.

Martí Teixidó i Planas; Maria-Eulàlia Palau del Pulgar
La televisió: els seus efectes i les seves possibilitats en l'educació dels infants (PDF. 1469K)
Conscients de les moltes possibilitats educatives que ofereixen els mitjans audiovisuals en general i la televisió en particular, els autors d'aquest article proposen la creació de mecanismes rigorosos que relacionin l'educació escolar i familiar i la comunicació de masses. Ens parlen d'un model que anomenen "educació comunic*activa", que incorpora elements de complementarietat i d'enriquiment mutus, amb la finalitat d'assimilar correctament els missatges i adaptar-los als nostres patrons culturals. Per a aquests especialistes de la comunicació aplicada a l'educació, la ficció, ben tractada pedagògicament, pot servir per anticipar-nos a la realitat, per reflexionar-hi i per decidir quina actitud o quin comportament hem d'adoptar. Els infants, que a través de la televisió sovint han d'afrontar realitats que no es poden explicar, necessiten la intervenció de les persones adultes, que han de pronunciar-se per mitjà d'una valoració personal on l'objectivitat no hi entra.

Àngel Fernández, Francesc Camacho, Ma. Àngels Bovet i Gemma Roces
Escala de seguiment de demència (ESDE) (PDF. 855K)
Les dades estadístiques mostren que la patologia geriàtrica més estesa és l'anomenada demència senil. Els experts parlen de síndrome, ja que els símptomes que es manifesten són de molts ordres, orgànics i patològics. El present article és un resum del treball d'investigació que ha obtingut el Premi de la Fundació Agrupació Mútua per a la Recerca i Actuació en l'Àmbit de la Vellesa, edició de 1995. Té per objectiu oferir un instrument que aporti un major coneixement de la demència senil per tal d'adequar i optimitzar els mitjans terapèutics i ambientals que s'hi dediquen.

Flora Sanabra
Veure el món amb ulls de dona (PDF. 438K)
Les conferències mundials sobre les dones són unes trobades que, pel fet de celebrar-se cada deu anys, tenen el sentit de constituir fites importants. Són una mena de fotografies fetes en uns moments determinats de la vida d'un ésser en evolució i ens informen, d'una manera molt palpable, de l'estat en què es troba aquesta evolució. Ara ha fet tot just un any de la trobada a Pequín de la IV Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre les Dones, on varen aplegar-se prop de 35.000 participants d'arreu del món. L'autora de l'article, membre de la delegació catalana que va assistir-hi, ens recorda la seva transcendència i el treball que queda per fer en el transcurs dels nou propers anys fins a la V Conferència.

Antoni Castelló, Miquel Carrillo i Ernest Barnosell
L'afrontament de la diversitat en els usuaris de centres ocupacionals: l'aplicació del Programa individual de rehabilitació (PIR) a través d'agrupaments flexibles (PDF. 965K)
Aquest treball desenvolupa una proposta d'abordatge de la diversitat dels usuaris dels centres ocupacionals a partir dels agrupaments flexibles. Amb aquest fi, realitza una valoració dels aspectes positius i negatius -en relació amb l'eficàcia i els costos educatius, la socialització i la motivació- de les diverses estratègies d'afrontament d'aquesta diversitat, emmarcant-les en els supòsits que comporten. Finalment, es presenten de manera més detallada els passos generals a seguir en la realització d'agrupaments flexibles i se'n fa una concreció segons l'aplicació que se'n realitza en un centre concret. D'aquesta manera, es pretén il·lustrar un procediment de treball que permeti rendibilitzar els programes individuals de rehabilitació des d'un perspectiva d'aprofitament educatiu d'aquests.

Carles Roig i Eva Lligoña
Línia verda d'Informació i Orientació sobre l'Alcoholisme i altres Drogodependències i el Servei d'Acollida Permanent. (PDF. 893K)
La línia Verda d'Informació i Orientació sobre l'Alcoholisme i altres Drogodependències i el Servei d'Acollida Permanent (412 04 12), constitueixen un punt d'informació general en la temàtica de les drogues, adreçat a la població de tot Catalunya. En aquest article els autors descriuen les característiques d'aquests serveis, així com les relacions amb altres línies europees de característiques similars. Destaquen les pautes d'actuació i la formació professional de l'equip. Finalment fan una anàlisi de l'activitat assistencial: trucades i acollides (per any), procedència territorial de les demandes, qui consulta, droga motiu de consulta, fonts de deriviació i serveis als quals es deriven les trucades.

M. Àngels Viladot i Presas
Parla condescendent i vellesa: avaluacions intergeneracionals a Catalunya (PDF. 1066K)
A Occident s'ha alimentat una plètora de creences i teories sobre el procés d'envellir, la majoria de les quals, malauradament, són negatives. Sovint, les persones grans reben un tipus de parla i de tracte condescendent o sobreprotector que minva la seva autoestima i dignitat. Alguns joves "despersonalitzen lingüísticament" els seus interlocutors grans tronant-se massa atents, parlant massa lent o massa alt, exagerant l'entonació o expressant-se gramaticalment en forma molt simple en presència de les persones grans. Aquest és un fet negatiu per a ambdues generacions. Les investigacions que s'han realitzat fins ara sobre estereotips de l'edat han informat sobre els sentiments que generen en les persones grans conductes d'aquestes característiques, però no així sobre els complexos mecanismes de l'àmbit de la comunicació que hi estan implicats. El present estudi constitueix una anàlisi d'aquesta segona àrea per aportar elements d'actuació que ajudin a pal·liar els efectes negatius del tracte condescendent envers els grans.